El nou equip d'Obama, una aposta pel "collage"

Tal com s'ha comentat anteriorment, el President electe dels Estats Units, Barack Obama, no ha tarda gens -a diferència d'altres vegades- a nomenar el que serà el seu equip de govern quan entri a la Casa Blanca el proper 20 de gener.

Un equip complex amb cares noves i velles, però sobretot un intent d'aproximació als diferents punts importants de l'stablishment del país. En primer lloc, Obama s'ha assegurat una tranquil·litat dins del partit. D'una banda, el nomenament de la seva contrincant a les primàries, Hillary Clinton, com a Secretària d'Estat -un dels càrrecs més rellevants dins l'equip- va assegurar un pacte entre demòcrates que donarà estabilitat al President electe, malgrat tenir un rerefons de discòrdia amb els Clinton i el tema d'Iraq. De l'altra, hi ha hagut el nomenament del governador de Nou Mèxic, Bill Richardson, com a Secretari de Comerç. Aquesta aposta és una tirada a dues bandes. D'una part, encara es reafirma més dins el Partit, ja que Richardson també va ser el seu contrincant en les eleccions internes dels demòcrates. De l'altra, el nomenament d'aquest polític d'alt perfil amb mare mexicana és un intent d'aproximació al col·lectiu hispà resident als Estats Units com també una obertura a les relacions comercials i econòmiques amb els seus veïns mexicans.

Al collage d'Obama s'hi sumen representats de tendències republicanes anul·lant així possibles oposicions. Mentre que manté a Robert Gates -estret col·laborador de l'Administració Bush- a la Secretaria de Defensa, tindrà un amic de McCain com a assessor de Seguretat Nacional, James L. Jones general de les marines. Tot plegat, un exemple on no es pot veure reflexat "l'amiguisme" a l'administració sinó una picada d'ullet a tots aquells possibles contrincants.

Tot i així, sembla que Obama hagi aplicat un criteri pragmàtic a la recerca de les persones més qualificades pels llocs que ocuparan, creant així mètodes efectius per solucionar problemes realment greus que se li presenten. Com intentar posar fre a la crisi econòmica? L'opció més clara era Timothy Geithner, President de la Reserva Federal de Nova York que ha hagut d'afrontar la crisi de City Bank, com d'altres, i sempre amb un pla d'acció força eficaç. Una opció que s'ha creat mirades retrospectives i crítiques a les conformacions d'equips de govern d'altres països on predomina el sistema de partits o els favors.

Les decisions d'Obama sobre la conformació del seu equip de govern prenen perspectives de consens ja que portarà a la Casa Blanca una diversitat d'opinions que podria semblar un reflex de l'opinió de la ciutadania. Un pupurri de pensaments que pot ser útil si les reunions de treball d'aquest equip i les preses de decisions siguin pràctiques i no gaire filosòfiques ni doctrinàries. Tot i així, en el grup que envoltarà Obama predominen membres d'antigues Administracions -una mostra de falta de renovació- i el lobby jueu; i es deixa una mica de banda el col·lectiu hispà i, pràcticament, no hi ha representació afro-americà en aquest nou equip. Per què... potser Obama és negre?