Punt i a part: una nova era

Estats Units es va paralitzar ahir al migidia (hora local) per donar la benvinguda al 44è president del seu país, Barack Obama. Ni el fred ni les estrictes normes de seguretat per part dels Serveis Secrets dels EUA no van privar que prop de 4,5 milions de persones esperessin l'entrada del nou president al mateix Capitoli a Washington, un fet encara mai vist en aquest tipus d'acte. Però no només els nord-americans estaven pendents d'Obama sinó també més mig món va seguir en directe la presa de possessió de càrrec del que ha de portar el canvi a un panorama internacional marcat per la crisi econòmica i una herència de l'Administració Bush de polítiques econòmiques nefastes i mesures militars basades en bons i dolents.

Obama es va rodejar de la seva família, d'alguns companys de govern i dels antics presidents nord-americans encara vius. Però també es va envoltar d'emocions, d'esperances i de fortes espectatives enfocades cap a la seva figura i les seves accions per fer un gir al seu país i al món. Fins i tot, els "errors" de la cerimònia en el col·lapse del jurament se li han perdonat com també els salts de protocol. I és que els mitjans parlen de "moment històric"; els afroamericans veuen la fi de vàries etapes racistes i un moment per apostar per la igualtat, veuen el somni complert de Martin Luter King; els aliats veuen un nou enfocament internacional i nous aires per afrontar crisis i mals moments, i gran part del món esperava deixar de veure la figura de Bush a la Casa Blanca. Però el respecte i l'agraïment en el traspàs de poders va ser present per ambdós presidents. Tampoc van faltar els tòpics: jurament de càrrecs, gràcies a Déu; lideratge mundial dels Estats Units, o en pensar en dirigir el món cap a un sentit.

Segurament, avui molta gent ha continuat amb la seva vida diària, tan als EUA com a la resta del món. Però ahir va semblar que el 20-N de 2009 seria un punt i a part de la història, el començament d'una nova etapa on s'espera deixar enrere molts errors ocorreguts al llarg dels últims anys. Però algú avui s'ha llevat amb una sensació diferent? S'ha adonat que es respirava un altre aire? Ha trobat la clau per arreglar el seu futur? Probablement, no. Probablement, encara falta deixar córrer el temps per tal que la nova maquinària de l'Administració Obama comenci a funcionar, perquè doni els seus fruits. Ahir Obama va semblar l'heroi que havia salvat el món, però es pot dir que el món encara s'ha de salvar. Tan sols esperar en que la pressió no col·lapsi el nou president o tota la càrrega social, política i econòmica del món recaigui solament sobre la seva figura. Perquè el canvi ja és aquí.

Des de Florida, Ricardo Trotti

Ja fa dies que Barack Obama ocupa pàgines senceres de diaris i alguna portada, notícies radiofòniques i plans de televisió. També fa dies que se'n parla en aquest i d'altres blocs. Sempre des d'un punt de vista exterior, de tot allò que arriba al voltant o del que es pot trobar remanant per Internet. Potser per això, fóra bo intentar conèixer tal com es viuen les coses des dels mateixos Estats Units.

Ricardo Trotti és un periodista de Miami especialitzat en temes de llibertat d'expressió i ètica periodística. És director de Libertad de Prensa de la Sociedad Interamericana de Prensa. A més a més, és artiste plàstic i té un bloc on tracta diferents temes que l'envolten en el seu dia a dia. Malgrat declarar-se votant de McCain, molt amablement i amb immediatesa ha contestat algunes preguntes referents al nou president electe dels Estats Units com també les seves vivències del 4-N des de Miami, Florida. Aquest estat era un dels últims feus dels republicans però va esdevenir notícia en decantar la balança cap al candidat d'Illinois.

Sr. Trotti, he visto que usted reside en Miami, ¿como se vivió la victoria de Obama en las calles de Miami el pasado 4 de noviembre?
Habia un creciente optimismo reflejado en las calles y en las colas de mesas de votación sobre que Obama ganaría. Digamos que los demócratas estaban más exultantes. Había mucho “más fiesta” y la gente expresaba con mayor ganas su posición a favor de Obama, especialmente uno lo veía con los negros y los latinos, como que era una victoria de ellos y segura. La gente que votó por Obama era más extrovertida, creo que eso se debió al desastre de Bush y que se había hecho ver – como parte de la propaganda política – que votar por McCain era votar por la continuidad. La gente de McCain era poco expresiva. Me pasó en lo personal muchas veces en reuniones de colegas, con periodistas, o con gente y círculos de amigos y de otros empleados, que quien decía que votaba por McCain te decían “no te puedo creer y yo que pensaba que eras inteligente…”o cualquier otro objetivo.

¿Se esperaba una victoria de Obama en Florida, realmente?
Sí se esperaba una victoria de Obama y se sabía que sería histórica en la Florida. Había optimismo.

¿Cree verdaderamente en el cambio que presentó Obama en su campaña electoral?
No sé si creo en el cambio, creo que hizo una excelente campaña de propaganda y convenció de que será un cambio. Creo que le ayudó el contexto. No voté por él, sino por McCain y voté diferente para los diputados en la Florida y de mi distrito, dividí el voto, ya que voté demócrata. Pero cuando salió Obama también me gustó, creo que le hace bien al país y volvió a darle a el país una nueva oportunidad desde la perspectiva externa. Ahora hay en el exterior una nueva expectativa y buena sobre USA, lo que con McCain no iba a ser favorable.

¿Obama le aporta confianza? ¿cree en él?
Sí creo que él aporta confianza. Lamento que haya tanta expectativa sobre él, lo que puede jugar en su contra. Pero a su vez es tan grande la crisis, que de repente lo poco bueno que haga en sus primeros cien días se note tanto que la gente le dará mayor confianza.

¿Cuál cree que el papel de los USA en el panorama internacional? ¿qué papel tiene que jugar Obama?
USA será tratando de liderar en muchas áreas a nivel internacional. Tiene incluso esa responsabilidad por ser una potencia y debe saber jugarla. Creo que además del tema económico debe centrarse en el tema de la seguridad, combatir le narcotráfico y ayudar a crear conciencia sobre varios temas como la corrupción, poderes judiciales eficientes e independientes. Obama no hará nada muy distinto a lo que hicieron sus antecesores, defenderá los intereses estadounidenses donde quiera que estén y eso implicará también que piense o comience con temas militares.

Cambiando de tema, ¿cuál cree que es la función de un bloggero?
No estoy seguro en todas las misiones de los blogueros. Hay algunos que son importantes y tienen autoridad propia, otros – como en el caso mío que lo hacemos con la intención de despuntar el vicio de nuestra profesión de periodistas teniendo la necesidad de expresarnos con independencia y total autonomía y haciéndolo con la misma rigurosidad periodística – y hay otros que hacen blogs porque está de moda y solo quieren un espacio como si se tratara de un chat, etc… Creo que no hay una fórmula ni una misión específica sino mucha diversidad y pluralidad de misiones, estilos, contenidos, etc… Eso es bueno, pluralidad y diversidad.

Muchas gracias Sr. Trotti por su atención. Des esta forma se consigue otro punto de vista que quizás des de Europa no se puede apreciar.

Una explicació de la crisi econòmica

Veure vídeo

L'altra cara de la moneda: Change.org

Fa uns dies es va comentar la importància de la xarxa per la victòria i post-victòria d'Obama a les passades eleccions del 4-N a través de la seva pàgina personal change.gov. Tot i així, si es regira la xarxa es pot trobar una pàgina un tan "alternativa": change.org. El joc de paraules del link no és fortuït. Es tracta d'un espai web que posa de manifest aquells problemes socials, polítics i econòmics que estan envoltant la quotidionitat de la població nord-americana. D'aquesta manera, es presenta com una pàgina que ja qüestiona les directrius i els punts d'acció -poc esmentats fins ara- del futur president, Barack Obama.

No es tracta d'una pàgina web republicana, ni tampoc d'una oposició "anit-Estats Units" sinó que és un espai creat des del mateix país que vigila el president electe de ben aprop. A partir d'una crítica constructiva, change.org parla de temes com la immigració, la discriminació racial, les conseqüències de la crisi, etc com també es planteja com un reflex de tota aquella societat dels Estats Units que poca representació té en la vida social i política del país.

Mitjançant un format atractiu, pràctic i senzill s'acosta a l'aparença de la pàgina d'Obama. Fins i tot, proposa la votació d'aquells temes que hauria d'afrontar la nova Administració de la Casa Blanca. I no només es queda amb el paper dels Estats Units internacionalment, ni amb la resolució de la crisi econòmica, sinó que també proposa temes com el canvi climàtic (desaparegut des de la crisi financera), els drets de les dones o dels homosexuals, o la pau al Pròxim Orient. Finalment, apareix una apartat anomenat "People making change" on s'exposen petits "herois" de la vida diària i els seus respectius progressos davant d'algun tema o problema.

Change.gov proposa l'acció i no l'espera de la reacció d'un gover que encara ha d'arribar. Proposa la mobilització d'una ciutadania una mica més enllà de l'Administració. Proposa, demana i rep sense ànim de lucre. Més enllà d'una oposició política, aquesta pàgina web és una mirada crítica, però amb ganes de millorar, el seu entorn.

Foto: change.gov i article relacionat aquí

El nou equip d'Obama, una aposta pel "collage"

Tal com s'ha comentat anteriorment, el President electe dels Estats Units, Barack Obama, no ha tarda gens -a diferència d'altres vegades- a nomenar el que serà el seu equip de govern quan entri a la Casa Blanca el proper 20 de gener.

Un equip complex amb cares noves i velles, però sobretot un intent d'aproximació als diferents punts importants de l'stablishment del país. En primer lloc, Obama s'ha assegurat una tranquil·litat dins del partit. D'una banda, el nomenament de la seva contrincant a les primàries, Hillary Clinton, com a Secretària d'Estat -un dels càrrecs més rellevants dins l'equip- va assegurar un pacte entre demòcrates que donarà estabilitat al President electe, malgrat tenir un rerefons de discòrdia amb els Clinton i el tema d'Iraq. De l'altra, hi ha hagut el nomenament del governador de Nou Mèxic, Bill Richardson, com a Secretari de Comerç. Aquesta aposta és una tirada a dues bandes. D'una part, encara es reafirma més dins el Partit, ja que Richardson també va ser el seu contrincant en les eleccions internes dels demòcrates. De l'altra, el nomenament d'aquest polític d'alt perfil amb mare mexicana és un intent d'aproximació al col·lectiu hispà resident als Estats Units com també una obertura a les relacions comercials i econòmiques amb els seus veïns mexicans.

Al collage d'Obama s'hi sumen representats de tendències republicanes anul·lant així possibles oposicions. Mentre que manté a Robert Gates -estret col·laborador de l'Administració Bush- a la Secretaria de Defensa, tindrà un amic de McCain com a assessor de Seguretat Nacional, James L. Jones general de les marines. Tot plegat, un exemple on no es pot veure reflexat "l'amiguisme" a l'administració sinó una picada d'ullet a tots aquells possibles contrincants.

Tot i així, sembla que Obama hagi aplicat un criteri pragmàtic a la recerca de les persones més qualificades pels llocs que ocuparan, creant així mètodes efectius per solucionar problemes realment greus que se li presenten. Com intentar posar fre a la crisi econòmica? L'opció més clara era Timothy Geithner, President de la Reserva Federal de Nova York que ha hagut d'afrontar la crisi de City Bank, com d'altres, i sempre amb un pla d'acció força eficaç. Una opció que s'ha creat mirades retrospectives i crítiques a les conformacions d'equips de govern d'altres països on predomina el sistema de partits o els favors.

Les decisions d'Obama sobre la conformació del seu equip de govern prenen perspectives de consens ja que portarà a la Casa Blanca una diversitat d'opinions que podria semblar un reflex de l'opinió de la ciutadania. Un pupurri de pensaments que pot ser útil si les reunions de treball d'aquest equip i les preses de decisions siguin pràctiques i no gaire filosòfiques ni doctrinàries. Tot i així, en el grup que envoltarà Obama predominen membres d'antigues Administracions -una mostra de falta de renovació- i el lobby jueu; i es deixa una mica de banda el col·lectiu hispà i, pràcticament, no hi ha representació afro-americà en aquest nou equip. Per què... potser Obama és negre?

Timothy Geithner: de Nova York a Washigton

Thimothy F. Geithner serà el nou Secretari del Tresor dels Estats Units i successor de Henry Paulson tal com el va nomenar Barack Obama el passat 25 de novembre. Poques vegades a la història nord-americana un president electe ha nomenat el seu equip de govern abans de ser ratificat al senat com a tal. I és que la crisi econòmica i financer que afecta al país i a la resta del món és un dels maldecaps més grans per la nova Administració.

A Geithner se li presenten grans reptes per afrontar en un moment de poca estabilitat econòmica i amb el pànic per la falta de llocs de treball que afecta els ciutadans nord-americans. Però el secretari electe compta amb una llarga experiència en el món financer i econòmic. Quan prengui possessió del càrrec el proper mes de gener deixarà la presidència de la Reserva Federal de Nova York que ocupava des de l'octubre del 2003.

Tot i ser un element jove de la nova Administració Obama, nascut el 1961 igual que el president electe, Geithner pot aportar una perspectiva reguladora per afrontar la crisi a més a més de ser un defensor del mercat lliure i l’equilibri pressupostari. El mateix Obama el descrivia com una de les persones que més coneix aquesta època de forta recessió que s’està vivint actualment i amb un llarg bagatge en el disseny de polítiques econòmiques i gestió de mercats financers.


Amb una família que ja havia voltat la Casa Blanca -el seu avi havia estat publicista d'Eisenhower- i esferes empresarials nord-americanes -el seu pare és director del programa Àsia de la Fundació Ford-, Geithner pot oferir coneixements sobre governació, economia internacional i estudis asiàtics.

Malgrat néixer al Brooklyn de Nova York, el pròxim responsable econòmic dels EUA va viure part de la seva infantesa a l’actual Zimbabwe, la Índia o Tailàndia. A més a més, ha estudiat xinès i japonès. D’aquesta manera, es converteix en un personatge que coneix part del món emergent i que podria servir de vincle per Obama en temes de relacions internacionals i replanteig del lideratge mundial dels EUA.

Aquest pare de família novaiorquès s'haurà de moure cap a Washington per arreglar un país en crisi econòmica que encara es pot agreujar més. I les seves directrius marcaran part de la resta del món. Una responsabilitat molt gran amb la qual potser necessitarà una mica de la sensibilitat que la seva mare Deborah empra quan toca o ensenya a tocar el piano.

Obama a la xarxa: una mirada oberta al món

La maquinària que va portar la victòria a Barack Obama a les passades eleccions presidencials no ha parat de funcionar. La imatge del president electe s'ha difós per la xarxa a través de la pàgina web del canvi (http://change.gov). Més enllà d'una pàgina personal que explica les virtuts del guanyador del 4-N, és una pàgina que mostra als nord-americans i a la resta del món tot allò que envolta la figura d'Obama i la conformació del seu equip de govern.

Des d'un disseny simple, fàcil i àgil qualsevol persona amb coneixement d'anglès pot percebre què suposarà l'entrada d'Obama a la Casa Blanca el proper 20 de gener. Perquè el president d'Illionois no ha parat de treballar des de la seva victòria: aquesta és la percepció que proposa la pàgina web. El qui són, què són, d'on són i cap on van s'explica amb detall perquè Obama no es presenta sol, sinó que s'acompanya reiteradament pel seu vicepresident Biden.

Apostant per una democràcia participativa, la pàgina consta d'un espai on cada persona pot explicar la seva història. Una opció que remarca la imatge que el canvi és de tots, on l'Administració, aquest cop, no estarà lluny de les persones sinó que la transició es farà a partir de les aportacions de cadascú. Sembla un intent d'apropament des d'aquelles esferes polítiques, a vegades tan elitistes, cap a la ciutadania força ben trobat. Tot i així, l'espai web també consta d'un bloc amb totes aquelles notícies d'actulitat que fan referència a Obama i el seu entorn; però aquí no hi tenen lloc els comentaris. Sembla que la veu de la població es perd o no es vol escoltar en el moment de discussió dels temes polítics.

"Today we begin in earnest the work of making sure that the world we leave our children is just a little bit better than the one we inhabit today"

Aquesta cita del mateix Obama encapçala la pàgina web. Un tòpic que remarca altre cop l'aposta pel canvi respecte l'Administració Bush; un tòpic que vol mostrar l'aproximació de la Casa Blanca a la resta de conciutadans, un tòpic que es repeteeix en moltes legislatures. Però aquesta potser és especial. El president i el vicepresident electes, tal com s'ha comentat altres cops, hauran de fer front a alguns punts negres que envolten els nord-americans i que, de retruc, afecte a escala internacional.

És per això que, a través d'aquesta pàgina personal, Obama i el seu equip presenten els punts més importants de l'agenda del president que es pretenen aplicar en el moment que entri en funcionament. Potser és el programa electoral que mai es va mencionar explícitament durant la llarga campanya electoral. Punts transcendentals com el fre a la crisi econòmica, la finalització de la guerra d'Iraq o una rentada de cara al lideratge mundial dels EUA s'exposen detingudament en aquesta pàgina web.

La imatge de proximitat és tant forta que fins i tot la pàgina web ofereix la possibilitat de prestar serveis a l'Administració Obama-Biden. Una forma directe i immediata de sufragar part de la crisi econòmica al vell estil keynesià, oferint llocs de treball, i tan rebutjat des dels EUA. Nous aires corren; potser per obligació d'arreglar la situació actual.