La nit americana: una mica d’insomni a la resta del món

La nit del 4 al 5 de novembre d’hora americana va remoure televisions i altres mitjans de comunicació de la resta del món a hores intempestives. Un desplegament de càmeres, estudis, platons i professionals es van dirigir a diferents punts estratègics dels Estats Units per fer us seguiment de la que seria la nit americana més recordada fins ara.

Malgrat que les últimes enquestes ja pronosticaven uns resultats favorables a Barack Obama, molts encara tenien dubtes sobre la influència de l’efecte Bradley o del tant per cent tant elevat d’indecisos que hagués pogut decantar la balança cap a un costat o un altre. Una nit frenètica que aquí a Europa es va convertir en la reedició de diferents diaris al llarg del dia i de llargs debats televisius. A diferència d’altres vegades, els nom del nou president es va donar a conèixer amb certa rapidesa.

De res va servir l’sprint final del candidat republicà McCain per aproximar-se més enllà dels feus del seu partit. Malgrat el canvi d’imatge de les últimes setmanes del republicà d’Ohio com la baixada de presència de Palin, no van poder frenar una espectacular victòria del candidat demòcrata que fins i tot va arribar a l’estat del candidat McCain. Una victòria que va arribar a seus republicanes com Florida, on a les últimes eleccions sempre s’havia decantat pel sector republicà. Un estat on van decidir els indecisos, que fins hores abans de començar el dret a vot, es donava el triomf a McCain i de res van servir els missatges telefònics enviats pel partit indicant la suposada connivència entre Obama i Castro.

Tot i així, la resignació de McCain al veure perduda qualsevol esperança d’èxit va donar un exemple d’honestedat a l’admetre la seva derrota i felicitant el guanyador. A partir d’aquí va començar l’anomenat “canvi”, “el final del viatge”. Tot i que molts ja n’auguren el principi d’un altre. El 4 de novembre del 2008 podrà passar a la història, no per l’elecció d’un altre president dels EEUU, sinó per la victòria d’un senador de pare africà, que relleva una Administració Bush desastrosa i que entra amb l’esperança de solucionar una crisi financera i econòmica mundial.

Malgrat que el seu mandat començarà a funcionar a ple rendiment a partir del 20 de gener, el president electe dels Estats Units ja no pot parar la màquina del canvi que va engegar el dia que va guanyar a Hillary Clinton a les primàries del propi partit. Sembla que l’eufòria de la nit americana va ser general i no només a nivell general. D’una banda, algunes masses nord-americanes van formar cues llargues per poder votar; de l’altre, fins i tot, les diferents borses d’arreu del món van notar algunes pujades significatives veient un possible nou rumb de l’economia mundial.

Potser tantes expectatives exerciran massa pressió o massa relaxament a la reformada Casa Blanca; potser sort que la propera primera dama sap què vol dir allò de “guanyar-se les garrofes”.

Encara hi ha indecisos a Florida

Aquesta és una pregunta que es formula el Diario Las Américas el dia previa a les eleccions nord-americanes. L'estat que pot descantar la balança entre demòcrates i republicans es veu immers en dubtes. El professor de Ciències Polítiques de Barry University, el Dr. Sean Foreman, té molt clar que una part d'aquests indecisos són els que demà no aniran a votar perquè "no estan suficientment interessats i no els hi importa" [sic].

Unes declaracions d'aquesta mena potser alterarien a un votant europeu, més ben dit, espanyol. Les baixes participacions a les urnes de tot l'Estat durant els últims anys, poques vegades han incentivat cites com aquestes. La política correcte que envolta aquest fet d'Espanya s'ha emmascarat a través de lemes com "els polítics ja no representen el ciutadà", "la gent està cansada de votar a les falàcies" o "encara falta tradició democràtica". Però en cap moment, els indecisos espanyols el dia de reflexió electoral no s'ha plantejat com a problema, ni s'ha pretès fer-los reaccionar de tal forma. Tot i així, caldrà veure com reacciona aquest 7% de Florida encara per decidir.

Tot i així, Foreman segueix la predicció esmentant l' efecte Bradley per la resta d'indecisos que aniran a votar. D'aquesta manera, tenint en compte que el 7% d'indecisos i que Obama noméss té un avantatge de dos punts respecte McCain a les últimes enquestes, la victòria de Florida es decantarà cap als republicans. El Doctor de Barry University ja dóna la clara victòria a McCain.

D'altra banda, l'autora de l'article, Helen Aguirre fa un repàs del repartiment de vots per zones de l'estat: McCain es guanya els conservadors i evangelistes del nord, com també els jubilats del sud-oes; en canvi, Obama pren terreny al sud-oes amb els jueus, els negres i els hispans no-cubans. Tot i així, el candidat demòcrata, segons les enquestes, no aconsegueix arrastrar massa vots hispans. No obstant això, l'article no es deixa d'augurà files quilomètriques de votants.

Per més informació:
Article complet a Diario Las Américas

Dogville. Una mirada enrere?

Principis del segle XX als Estats Units. Un petit poble; vuit cases, més de vuit històries per cada una d’elles. Arriba una forastera i tot canvia. Ningú en sap res, però ningú demana què li ha passat. Només interessa que no s’alteri la rutina d’aquest poblet. Tenen unes normes no escrites: tots es coneixen i es respecten; fins i tot dialoguen per prendre decisions a falta d’una autoritat que els regenti.

Un panorama que pot recordar els petits pobles de fa dècades tant d’Europa com de Nord-America. Tot i així, el plantejament prové de l’altra banda de l’Atlàntic i va produir certes crítiques que prohibiren l’emissió d’aquesta pel•lícula, Dogville.

Més enllà d’una escenografia trencadora, d’un format diferent amb un únic escenari que recorda l’estil teatral, Dogville retrata una societat d’aquells temps, però amb una crítica cap aquells estats nord-americans que, encara avui, viuen reclosos en ells mateixos. Societats estancades amb decisions pròpies dins d’un món que en diuen “globalitzat”; però sembla que estiguin en una altra esfera.

Aïllats de la resta del món, sense informació més enllà de les seves parets i alguna visita del poble del costat, els vilatans de Dogville decideixen i actuen en funció de les seves raons, aparentment racionals i lògiques, des del seu punt de vista. Els sentiments vers la forastera varien en funció dels esdeveniments, des de l’empatia o la compassió fins a la ràbia o la indiferència. Una societat que no confia en l’estranger, que prefereix posar-lo a prova abans que conèixer-lo, que li reclama tots els deures sense explicar-li els drets.

Però aquesta societat no ha demanat qui era la forastera. No saben d’on ve, ni qui és. Només saben que fuig d’alguna cosa, que busca un lloc millor. La sorpresa es presenta quan descobreixen la seva identitat. És llavors quan no ja no hi ha temps ni a raonaments ni perdó. A la pel•lícula, desapareix el poble i ningú, ni els mateixos vilatans, es pregunten què se n’ha fet de Dogville. Abans que surtin els crèdits, ningú els ha trobat a faltar, ni el mapa, encara que l’estrangera plora.

Crash: un reflex de la interculturalitat als EUA

Les migracions com també els anomenats “xocs culturals” entre diferents cultures han estat uns temes candents i de debat des de finals del segle XIX, tan a Europa però també als Estats Units. Problemes com el racisme o la xenofòbia han marcat generacions, èpoques i, fins i tot, punts d’inflexió en la història humana escrita de l’últim segle.

Tot i així, la formació dels Estats Units com a tal, des del seu descobriment fins a l’actualitat passant pel procés de independència, ja va crear una societat heterogènia. Des de l’aborigen fins al colon, passant per els esclaus africans importats per propis europeus i els criolls. Els EUA no ha parat des de la seva creació de rebre masses migratòries de diferents punts del planeta. Però aquestes masses diferenciades sempre han tingut un paper definit i, en alguns casos, ha evolucionat, que els ha pogut marcar un estil o altre de vida, una classe social determinada i rol dins de la seva població.

Des del blanc de classe mitjana-alta, fins al negre que intenta triomfar, passant per l’asiàtic enredat o enganyat i el musulmà mal vist, recentment. Tots ells formen part del reflex de Crash, una pel·lícula que intenta anar una mica més enllà. No es queda amb “el negre bo i el blanc dolent” ni amb els hereus del cucus clan. Cada personatge, cada reflex d’una part de la societat nord-americana, porta una “doble vida” que el fa posar entre l’espasa i la paret cada dos per tres. Sentiments d’odi i compassió cap al mateix germà negre; indiferència vers l’explotació del compatriota; o lleis que, segons un punt de vista, no permeten el progrés del blanc a favor de donar feina i facilitats a un negre.

Un tema a l’ordre del dia del panorama dels Estats Units, però que els candidats a la presidència de la Casa Blanca d’enguany, encara és hora que es defineixen sobre el seu punt de vista.

La importància de Florida al 4 de Novembre

Pocs dies queden ja per arribar a les eleccions nord-americanes, que d’una manera o altra afectaran el panorama dels EUA com de la resta del món. Unes eleccions que porten al darrera una llarga campanya electoral i preelectoral i on el nom del guanyador encara és imprevisible.

Tot i així, el Diario Las Américas ja apunta, altre cop, a l’estat de Florida com a punt clau per la determinació del guanyador a president dels EUA. Tal com va passar fa vuit anys, entre el duel Bush-Gore, de Florida en pot dependre que la balança es decanti cap un costat o cap a un altre. Un estat que aglutina més d’un 20% d’immigració llatina amb el cristianisme com a fe majoritària, amb un governador republicà però amb un augment d’afiliacions al bàndol demòcrata.

La inseguretat i la fiabilitat dubtosa de les enquestes preparen uns resultats incerts, però els de Florida es preparen per ser el centre d’atenció. Amb un domini aclaparador dels republicans des de mitjans dels noranta, alguns experts del diari ja preveuen un canvi d’estil. A més a més, aquest estat també pot patir certs “enfrontaments” de vots més enllà del 4 de novembre per determinar quin senador guanya.

No obstant això, i a diferència d’altres estats, un punt i factor clau de Florida és la immigració registrada recentment, que ha patit alguns canvis respecte èpoques anteriors: malgrat que els cubans encara predominen a la zona, aquests també s’han repartit per altres estats i el seu lloc ha estat ocupat per colombians, equatorians o porto-riquenys. Però potser el vot d’aquells que tinguin dret a emprar-lo no es reflexa en un Obama, insígnia de Harvard i poc parlador de temes migratoris, com tampoc d’un McCain molt poc clar a l’hora de determinar les seves directrius en termes d’immigrants.

Malgrat que no és del tot estrany als EUA, altra cop es presenta un 4 de novembre indeterminat on demòcrates i republicans demanen l’acció de votar per part dels ciutadans, però que el pes de Florida, i en el seu efecte el pes de la immigració, repercutirà en el resultat final.