Punt i a part: una nova era

Estats Units es va paralitzar ahir al migidia (hora local) per donar la benvinguda al 44è president del seu país, Barack Obama. Ni el fred ni les estrictes normes de seguretat per part dels Serveis Secrets dels EUA no van privar que prop de 4,5 milions de persones esperessin l'entrada del nou president al mateix Capitoli a Washington, un fet encara mai vist en aquest tipus d'acte. Però no només els nord-americans estaven pendents d'Obama sinó també més mig món va seguir en directe la presa de possessió de càrrec del que ha de portar el canvi a un panorama internacional marcat per la crisi econòmica i una herència de l'Administració Bush de polítiques econòmiques nefastes i mesures militars basades en bons i dolents.

Obama es va rodejar de la seva família, d'alguns companys de govern i dels antics presidents nord-americans encara vius. Però també es va envoltar d'emocions, d'esperances i de fortes espectatives enfocades cap a la seva figura i les seves accions per fer un gir al seu país i al món. Fins i tot, els "errors" de la cerimònia en el col·lapse del jurament se li han perdonat com també els salts de protocol. I és que els mitjans parlen de "moment històric"; els afroamericans veuen la fi de vàries etapes racistes i un moment per apostar per la igualtat, veuen el somni complert de Martin Luter King; els aliats veuen un nou enfocament internacional i nous aires per afrontar crisis i mals moments, i gran part del món esperava deixar de veure la figura de Bush a la Casa Blanca. Però el respecte i l'agraïment en el traspàs de poders va ser present per ambdós presidents. Tampoc van faltar els tòpics: jurament de càrrecs, gràcies a Déu; lideratge mundial dels Estats Units, o en pensar en dirigir el món cap a un sentit.

Segurament, avui molta gent ha continuat amb la seva vida diària, tan als EUA com a la resta del món. Però ahir va semblar que el 20-N de 2009 seria un punt i a part de la història, el començament d'una nova etapa on s'espera deixar enrere molts errors ocorreguts al llarg dels últims anys. Però algú avui s'ha llevat amb una sensació diferent? S'ha adonat que es respirava un altre aire? Ha trobat la clau per arreglar el seu futur? Probablement, no. Probablement, encara falta deixar córrer el temps per tal que la nova maquinària de l'Administració Obama comenci a funcionar, perquè doni els seus fruits. Ahir Obama va semblar l'heroi que havia salvat el món, però es pot dir que el món encara s'ha de salvar. Tan sols esperar en que la pressió no col·lapsi el nou president o tota la càrrega social, política i econòmica del món recaigui solament sobre la seva figura. Perquè el canvi ja és aquí.

Des de Florida, Ricardo Trotti

Ja fa dies que Barack Obama ocupa pàgines senceres de diaris i alguna portada, notícies radiofòniques i plans de televisió. També fa dies que se'n parla en aquest i d'altres blocs. Sempre des d'un punt de vista exterior, de tot allò que arriba al voltant o del que es pot trobar remanant per Internet. Potser per això, fóra bo intentar conèixer tal com es viuen les coses des dels mateixos Estats Units.

Ricardo Trotti és un periodista de Miami especialitzat en temes de llibertat d'expressió i ètica periodística. És director de Libertad de Prensa de la Sociedad Interamericana de Prensa. A més a més, és artiste plàstic i té un bloc on tracta diferents temes que l'envolten en el seu dia a dia. Malgrat declarar-se votant de McCain, molt amablement i amb immediatesa ha contestat algunes preguntes referents al nou president electe dels Estats Units com també les seves vivències del 4-N des de Miami, Florida. Aquest estat era un dels últims feus dels republicans però va esdevenir notícia en decantar la balança cap al candidat d'Illinois.

Sr. Trotti, he visto que usted reside en Miami, ¿como se vivió la victoria de Obama en las calles de Miami el pasado 4 de noviembre?
Habia un creciente optimismo reflejado en las calles y en las colas de mesas de votación sobre que Obama ganaría. Digamos que los demócratas estaban más exultantes. Había mucho “más fiesta” y la gente expresaba con mayor ganas su posición a favor de Obama, especialmente uno lo veía con los negros y los latinos, como que era una victoria de ellos y segura. La gente que votó por Obama era más extrovertida, creo que eso se debió al desastre de Bush y que se había hecho ver – como parte de la propaganda política – que votar por McCain era votar por la continuidad. La gente de McCain era poco expresiva. Me pasó en lo personal muchas veces en reuniones de colegas, con periodistas, o con gente y círculos de amigos y de otros empleados, que quien decía que votaba por McCain te decían “no te puedo creer y yo que pensaba que eras inteligente…”o cualquier otro objetivo.

¿Se esperaba una victoria de Obama en Florida, realmente?
Sí se esperaba una victoria de Obama y se sabía que sería histórica en la Florida. Había optimismo.

¿Cree verdaderamente en el cambio que presentó Obama en su campaña electoral?
No sé si creo en el cambio, creo que hizo una excelente campaña de propaganda y convenció de que será un cambio. Creo que le ayudó el contexto. No voté por él, sino por McCain y voté diferente para los diputados en la Florida y de mi distrito, dividí el voto, ya que voté demócrata. Pero cuando salió Obama también me gustó, creo que le hace bien al país y volvió a darle a el país una nueva oportunidad desde la perspectiva externa. Ahora hay en el exterior una nueva expectativa y buena sobre USA, lo que con McCain no iba a ser favorable.

¿Obama le aporta confianza? ¿cree en él?
Sí creo que él aporta confianza. Lamento que haya tanta expectativa sobre él, lo que puede jugar en su contra. Pero a su vez es tan grande la crisis, que de repente lo poco bueno que haga en sus primeros cien días se note tanto que la gente le dará mayor confianza.

¿Cuál cree que el papel de los USA en el panorama internacional? ¿qué papel tiene que jugar Obama?
USA será tratando de liderar en muchas áreas a nivel internacional. Tiene incluso esa responsabilidad por ser una potencia y debe saber jugarla. Creo que además del tema económico debe centrarse en el tema de la seguridad, combatir le narcotráfico y ayudar a crear conciencia sobre varios temas como la corrupción, poderes judiciales eficientes e independientes. Obama no hará nada muy distinto a lo que hicieron sus antecesores, defenderá los intereses estadounidenses donde quiera que estén y eso implicará también que piense o comience con temas militares.

Cambiando de tema, ¿cuál cree que es la función de un bloggero?
No estoy seguro en todas las misiones de los blogueros. Hay algunos que son importantes y tienen autoridad propia, otros – como en el caso mío que lo hacemos con la intención de despuntar el vicio de nuestra profesión de periodistas teniendo la necesidad de expresarnos con independencia y total autonomía y haciéndolo con la misma rigurosidad periodística – y hay otros que hacen blogs porque está de moda y solo quieren un espacio como si se tratara de un chat, etc… Creo que no hay una fórmula ni una misión específica sino mucha diversidad y pluralidad de misiones, estilos, contenidos, etc… Eso es bueno, pluralidad y diversidad.

Muchas gracias Sr. Trotti por su atención. Des esta forma se consigue otro punto de vista que quizás des de Europa no se puede apreciar.

Una explicació de la crisi econòmica

Veure vídeo

L'altra cara de la moneda: Change.org

Fa uns dies es va comentar la importància de la xarxa per la victòria i post-victòria d'Obama a les passades eleccions del 4-N a través de la seva pàgina personal change.gov. Tot i així, si es regira la xarxa es pot trobar una pàgina un tan "alternativa": change.org. El joc de paraules del link no és fortuït. Es tracta d'un espai web que posa de manifest aquells problemes socials, polítics i econòmics que estan envoltant la quotidionitat de la població nord-americana. D'aquesta manera, es presenta com una pàgina que ja qüestiona les directrius i els punts d'acció -poc esmentats fins ara- del futur president, Barack Obama.

No es tracta d'una pàgina web republicana, ni tampoc d'una oposició "anit-Estats Units" sinó que és un espai creat des del mateix país que vigila el president electe de ben aprop. A partir d'una crítica constructiva, change.org parla de temes com la immigració, la discriminació racial, les conseqüències de la crisi, etc com també es planteja com un reflex de tota aquella societat dels Estats Units que poca representació té en la vida social i política del país.

Mitjançant un format atractiu, pràctic i senzill s'acosta a l'aparença de la pàgina d'Obama. Fins i tot, proposa la votació d'aquells temes que hauria d'afrontar la nova Administració de la Casa Blanca. I no només es queda amb el paper dels Estats Units internacionalment, ni amb la resolució de la crisi econòmica, sinó que també proposa temes com el canvi climàtic (desaparegut des de la crisi financera), els drets de les dones o dels homosexuals, o la pau al Pròxim Orient. Finalment, apareix una apartat anomenat "People making change" on s'exposen petits "herois" de la vida diària i els seus respectius progressos davant d'algun tema o problema.

Change.gov proposa l'acció i no l'espera de la reacció d'un gover que encara ha d'arribar. Proposa la mobilització d'una ciutadania una mica més enllà de l'Administració. Proposa, demana i rep sense ànim de lucre. Més enllà d'una oposició política, aquesta pàgina web és una mirada crítica, però amb ganes de millorar, el seu entorn.

Foto: change.gov i article relacionat aquí