Punt i a part: una nova era

Estats Units es va paralitzar ahir al migidia (hora local) per donar la benvinguda al 44è president del seu país, Barack Obama. Ni el fred ni les estrictes normes de seguretat per part dels Serveis Secrets dels EUA no van privar que prop de 4,5 milions de persones esperessin l'entrada del nou president al mateix Capitoli a Washington, un fet encara mai vist en aquest tipus d'acte. Però no només els nord-americans estaven pendents d'Obama sinó també més mig món va seguir en directe la presa de possessió de càrrec del que ha de portar el canvi a un panorama internacional marcat per la crisi econòmica i una herència de l'Administració Bush de polítiques econòmiques nefastes i mesures militars basades en bons i dolents.

Obama es va rodejar de la seva família, d'alguns companys de govern i dels antics presidents nord-americans encara vius. Però també es va envoltar d'emocions, d'esperances i de fortes espectatives enfocades cap a la seva figura i les seves accions per fer un gir al seu país i al món. Fins i tot, els "errors" de la cerimònia en el col·lapse del jurament se li han perdonat com també els salts de protocol. I és que els mitjans parlen de "moment històric"; els afroamericans veuen la fi de vàries etapes racistes i un moment per apostar per la igualtat, veuen el somni complert de Martin Luter King; els aliats veuen un nou enfocament internacional i nous aires per afrontar crisis i mals moments, i gran part del món esperava deixar de veure la figura de Bush a la Casa Blanca. Però el respecte i l'agraïment en el traspàs de poders va ser present per ambdós presidents. Tampoc van faltar els tòpics: jurament de càrrecs, gràcies a Déu; lideratge mundial dels Estats Units, o en pensar en dirigir el món cap a un sentit.

Segurament, avui molta gent ha continuat amb la seva vida diària, tan als EUA com a la resta del món. Però ahir va semblar que el 20-N de 2009 seria un punt i a part de la història, el començament d'una nova etapa on s'espera deixar enrere molts errors ocorreguts al llarg dels últims anys. Però algú avui s'ha llevat amb una sensació diferent? S'ha adonat que es respirava un altre aire? Ha trobat la clau per arreglar el seu futur? Probablement, no. Probablement, encara falta deixar córrer el temps per tal que la nova maquinària de l'Administració Obama comenci a funcionar, perquè doni els seus fruits. Ahir Obama va semblar l'heroi que havia salvat el món, però es pot dir que el món encara s'ha de salvar. Tan sols esperar en que la pressió no col·lapsi el nou president o tota la càrrega social, política i econòmica del món recaigui solament sobre la seva figura. Perquè el canvi ja és aquí.